A Gallecs l'aspecte més interessant de la fauna són els ocells, ja que, a més del la terreola vulgar, en regressió, i d'alguns rars per estar en extinció, trobem altres fora del seu entorn natural, com el sisó, la calàndria o la trenca, més comuns a estepes de Lleida.
La flora:Cal remarcar la presència relictual de vegetació de ribera. Tot i que gran part de l'espai està formada per conreus de sec. Al estar en un indret litoral, hi predominen espècies com l'alzina.
Gallecs és una memòria dels antics paisatges característics de la plana del Vallès.
El sector oriental és un mosaic de conreus amb algunes bosquines i terrenys sense conrear. En algunes zones el relleu es presenta més accidentat, amb potencial per la fauna i la recuperació paisatgística.
Poemes:
L'alzinar i el pollanc
L'alzinar i el pollanc
Un alzinar tot negre en el matí
on s'arrossega un poc de boira morta,
en legió s'allarga, sense fi,
com l'amistat, plegadissa i forta.
I a un llambregueig de sol, que vol i dol,
la fontanella riu en una prada,
i el fi pollanc devora un corriol
es torç com una dona enamorada.
Josep Carner
El poema ens parla de dos arbres, un per estrofa: l'alzina i el pollancre (un alzinar és un conjunt d'alzines), en metàfores i paraules com adjectius, bastant poètics. L'entorn es presenta com un dia boirós i nuvolat. En el pollancre es descriu la seva forma torçuda.
Ser un arbre a Gallecs:
Hola, sóc un arbre. Em dic roure. Visc a Gallecs, al costat d'altres arbres com jo.
La veritat és que no és tan bo ser un arbre en els temps que corren: hi ha molts menys dels nostres, i sento més responsabilitat sobre nosaltres, ja que ens encarguem de produir oxígen per les criatures, i després aquestes ens prenen els fills o fins i tot ens arranquen del terra o ens tallen! És clar, no ens podem defensar perquè estem enganxats...
Però tenim coses bones: una bona vista a les muntanyes i molta companyia, i éssers que ens ajuden i planten més arbres, i un bon Sol que no fa mal a ningú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario